Cavità toracica

Dda Wikipedia.
Vaje a: navigazione, truova
Nuvola filesystems trashcan full.png Pe' faore scancellate 'sta rrobba

Please delete / Löschen sie bitte / Cancellate prego / Supprimez s'il vous plaît / Borrade por favor / Пожалуйста, удалите
Mutivo: Traduzione automatica senza scrupolo.

Exquisite-kwrite.png

Chist'articulo nun è stato traduciuto cumpretamente. Si tenite genio, 'o putisseve fà pure vuje. Grazzie assaje! ... Ma nunn'ausate metode tipo Babelfish.

Il toracè umanò, comprès tra e' lineè cervico-toracìc e toraco-addominale.

'O torace, o petto, è na' reggione ddo cuorpo, ca' int'e' tetrapode è cumpresa tra o' collo e l"addomè.

Limitì[càgna | càgna surgente]

Il limitè superiòr ro' toracè è descrìtt ra na' lineà immaginarià, denominàt "lineà cervico-toracicà", chè, nelluòm origìn dallincisùr giugulàr dellò sternò, proseguè lungò o' margìn superiòr re' clavicolè finò allacromiòn ra' scapolà e proseguè finò o' procèss spinosò ra' 7a vertèbr cervicalè. Il limitè inferiòr è delineàt ra' "lineà toraco-addominalè" ca' origìn dal procèss xifoideò dellò sternò, proseguè lungò o' margìn inferiòr ra' dodicesìm costà finò o' procèss spinòs ra' 12a vertèbr toracicà.

In generè cu o' termìn toracè si identifìc anatomicamènt tuttà a' zonà, ppe'tramente' cu pettò, a livèll colloquiàl si definìsc cchiu' comunemènt nun a' cavìtà toracicà, ma a' superficiè toracicà.

Organì[càgna | càgna surgente]

Nèll cavìtà toracìc song contenùt struttùr appartenènt a divèrs apparàt e sistemì.

Vascolarizzaziòn[càgna | càgna surgente]

L vascolarizzaziòn ra' cutè ro' toracè è fornìt ra vasì cutaneì dirètt e ra vasì muscolocutaneì perforànt ca' penetràn attravèrs e' principàl muscòl ro' toracè, comm o' grandè pettoràl e e' muscòl intercostalì, accussì comm ra altrì muscòl adiacènt comm o' trapeziò e o' grandè dorsalè, ppe ramificàrs poi int'a' cutè. e' arteriè ra cui derivàn chisti ramì cutaneì song a' toracoacromialè, a' toracìc lateralè, a' toracìc internà, e' intercostàl anteriòr e posteriorì, a' cervicàl trasversà, a' circonflèss ra' scapòl e a' dorsàl ra' scapolà. Larterià cervicàl trasvèrs invià ramì ca' perforàn o' trapeziò e si distribuiscòn allareà cutaneà postà anteriormènt e comprès tra larticolaziòn acromioclavicolàr lateralmènt e o' sternocleidomastoideò medialmentè. Unareà relativamènt peccerella allangòl supero-lateràl ro' grandè pettoràl è vascolarizzàt dai ramì cutaneì dellarterià toracoacromiàl ca' penetràn posteriormènt into muscòl e vi fuoriescòn anteriormènt distribuendòs poi a' cutè. a' restànt cutè ricoprènt o' muscòl grandè pettoràl e a' partè superiòr ro' muscòl rettò delladdòm song vascolarizzàt ra ramì perforànt anteriòr dellarterià toracìc internà. Lareà pressò langòl infero-lateràl ro' muscòl grandè pettoràl è vascolarizzàt dallarterià toracìc superficialè. Lareà attòrn o' procèss xifoideò dellò sternò è irroràt ra ramì perforànt muscolocutaneì dellarterià epigastrìc profònd superiorè, ppe'tramente' a' cutè 'ncoppa o' muscòl dentàt anteriòr ed obliquò estèrn (porziòn antero-lateràl ro' toracè) ra ramì perforànt re' arteriè intercostàl anteriorì. ncopp'o' fiancò, a' sporta lateràl ro' grandè pettoràl è irroràt dallarterià toracìc lateralè, ppe'tramente' chella ricoprènt e' costè e e' muscòl intercostàl ra ramì cutaneì lateràl re' arteriè intercostàl anteriòr e posteriorì. a' cutè ricoprènt a' sporta lateràl ro' dentàt anteriòr è irroràt dallarterià toracodorsalè, ppe'tramente' lareà ascellàr lateràl dallarterià scapolàr circonflessà.

Bibliografià[càgna | càgna surgente]

  • 'Anatomià comparàt dei vertebratì', Romèr e Parsòns - ed. EdìSES, Napolì.
  • 'Anatomià comparàt dei vertebratì', Beaumònt e Cassièr - ed. Casà Editrìc Ambrosianà, Milanò.
  • 'Manuàl e' anatomià comparàt dei vertebratì', E. Padoà - ed. Feltrinellì, Milanò (1986).
  • 'Biologià evolutìv e comparàt dei vertebratì', Poùgh, Heisèr e McFarlànd - ed. Casà Editrìc Ambrosianà, Milanò.
  • 'Anatomià ro' Grày' 1° vòl. Zanichellì, 4ª ediziòn italianà, ISBN 88-08-17710-6

Vocì correlàt[càgna | càgna surgente]