Sorge mescatiégle

'A Wikipedia.
(Redirect 'a Sorg mëscatiegl)

Artícule scritte 'n
sud-laziale/cominése

Sorge mescatiégle
Crassifecazzione scientìfeca
Dëminië Eukaryota
Regn Animalia
Phylum Chordata
Class Mammalia
Superórdënë Euarchontoglires
Órdënë Rodentia
Famiglia Gliridae
Jènërë Muscardinus
Spèc M. avellanarius
Nommenclatura binommiale
Muscardinus avellanarius
L., 1758

Gle sorge mescatiégle[1] ['sordʒə məska'tjeʎːə] (Muscardinus avellanarius, Linnaeus 1758) è ne rescecatore, e la famiglia e gle Gliride, che se tròva a l’Euròpa é a l’Asia Menore.

Descrezzione[cagna | cagna surgente]

Gle sorge mescatiégle pò rarrevià gle 10 cm de luonghe é che la coda, pure gle 16 cm. Gle cuorpe è luonghe da 6 a 9 cm, mindre la coda da 5 a 8 cm.

Tè na mandèlla e chelore brune ressicce che pò cagnà affin'a gl'arangione-gialle facènnese cchiù chiare a parte pe sotte. Le récchie sè suo peccerélle é pòche cresciute, la coda è lònga é rechepèrta de pire, gl'uocchie sié suo ruosse é nire.

Gle viérne gle sorge mescatiégle agliotte na mendagna de magnà pe peté štipà assá rasse sott'a la pèlle, a la fine se cava na cavuta sotte tèrra addó se raggruglia a palla pe peté cunzervà gle cchiù calore che pò. Quanne, fòre da la tana, la tembratura cala, gle còre de gle sorge mescatiégle vatte chiane chiane e gle resciate s'acquiata, de mòde ca calasse pure la tembratura de gle cuorpe.

Spannemiénde[cagna | cagna surgente]

Spannemiénde de gle sorge mescatiégle

Ssa spèce se tròva a la cchiùpparte de l'Euròpa, da la Frangia a penènde, affin'a gl'Urale a levande; a nòrd rarriva la Svèzzia, mindre a sudd se tròva affin'a la Grècia é la Turchía de gle nòrd. Se tròva pure ngim'a l’ísera de Corfù.

A l’Etalia šta quasce dappettutte méne ca a la Sardégna é a gle penènde de la Secilia.[2]

Camba pellecchiù a morre píccule ngim’a gl'albere é mmiés'a gle šterpune, addó chetruisce nédera tonne, fatte de frunne e mušchie. Se tròva a le chiane é a la mendagna affin'a 1.500 m.

Magnà[cagna | cagna surgente]

La nòtte gle sorge mescatiégle magna frutta (spèce vellane, pecciò gle nome de la spèce ène avellanarius, addó avellana vò dice, appunde, vellana), bacche, glianna é uocchie de le rámera, prò pò pure magnà le frúschele.

Repredezzione[cagna | cagna surgente]

Fémmena che ne píccule

Se fa a la štaggione quanne la fémmena figlia da tré a sètte píccule che náscene nude é cecate.

Cunzervazione[cagna | cagna surgente]

Dase ca šta spase dénd'a na zzòna bèlla laria é che tè na pepelazione ròssa, gle sorge mescatiégle è classefecate da la IUCN comme na spèce a basse rišchie [3].

Cheriusetà[cagna | cagna surgente]

Pe gl'andiche romane gle surge mescatiégle évene cunzederate na cannardizia é se magnávene che ne suche fatte che le mèle.

Variande dialettale cheminése[cagna | cagna surgente]

  • Sorge mescaréjje ['sordʒə məska'rejːə], (Pescenische).

Nutarelle[cagna | cagna surgente]

  1. Palombo G., Vecabbelarie de le Chemenése, Atini; "... mescatiégle vò dice “che tè gle chelore de gle mušchie”, pecché ss’agnemale tè l’abbetúdene de cheštruì nédera tonne che frunne é mušchie; da le latine tarde mŭscus “mušchie”".
  2. Spagnesi M., De Marinis A.M. (a cura di). [1] Ministero dell'Ambiente - Istituto Nazionale Fauna Selvatica, 2002.
  3. Amori, G. (Small Nonvolant Mammal Red List Authority) & Temple, H. (Global Mammal Assessment Team) 2008