Tarramute: Cagnamiente nfra 'e versiune

'A Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Comino (chiàcchiera | contribuzzione)
m Comino muvette paggena Tarramut a Tarramute
Comino (chiàcchiera | contribuzzione)
Nessun oggetto della modifica
Riga 1: Riga 1:
{{LAZ}}
{{LAZ}}
{{Lenghe|NAP=X|ABR=X|CAL=X|LAZ=Tarramute|MUL=X|PUG=X|LUC=X}}

[[Image:seisme mexico.jpg|thumb|Dòpp ne tarramute a [[Città d'o Messico|Cettà de gl Mèsseche]].]]
[[Image:seisme mexico.jpg|thumb|Dòpp ne tarramute a [[Città d'o Messico|Cettà de gl Mèsseche]].]]



Verzione d’’e 08:30, 12 Giù 2016

Modello:LAZ

Dòpp ne tarramute a Cettà de gl Mèsseche.
Dann criate da ne tarramute

Ne tarramute (da le latine terrae motus, ch'ò dice "mòssa de la tèrra") è na trettéteca veloce é cchiù o méne fòrt de la cròšta terrèštra ch’arriva a la mbrevvisa. Ne vè da gl spuštamènd de ndrasatt de la massa pretosa che šta sottetèrra. Sse spuštamènd fa scì cèrt’enërgía dénd a na zzòna de la Tèrra chiamata ipeciéndr, ch’è gl pund cchiù prefunn andó z’è spaccata la ròccia. Da quišt ze críane na sèrie d’onn elášteche, chiamate onn sísmeche, che cúrrene da tutt le part facènnese sendì pure ngòpp’a la Tèrra. Mméce cchiù ngima z’è criata quéll che ze chiama crètta.

Gl pòšt ngòpp’a la Tèrra che ze tròva ritt ritt ngim’a gl ipeciéndr ze chiama piciéndr.

Gl rame e la giufíseca che študia sse fenòmene è la sismeleggía.

Fave ne muare tarramute ogn juorn (cchiù o méne ciénd mila a gl ann), ma de la cchiùppart nen ze n'accòrg nesciune ca suó truopp débbele.

Scale

Fra le scale addeprate pe ammeserà la fòrza de ne tarramute, ze puonn mendevà:

  • la scala Rossi-Forel (scritta RF) ;
  • la scala Medvedev-Sponheuer-Karnik (scritta pur MSK) ;
  • la scala de Mercalli (scritta MM dénd a la verzione cagnata) ;
  • la scala Shindo de l'aggenzía meteorelòggeca giappunése ;
  • la scala macresísmica aurepéa (scritta EMS98).

Gl tarramute cchiù ruoss e gl XX é de gl XXI sècule

Mappa de le zzòne sísmeche terrèštr

Classífeca basata pebbía de la magnetude:

  1. Valdivia, Cile - magnetude 9,5 - 22 maje 1960
  2. Štritt e Prince William, Alaska - magnetude 9,2 - 28 marz 1964
  3. Sumatra, Indenésia - magnetude 9,1 - 26 deciémbr 2004
  4. Kamchatka, Russia - magnetude 9,0 - 4 neviémbr 1952
  5. Sendai, Giappone - magnetude 8,9 - 11 marz 2011
  6. Pe dellà de la còšta de gl Équatòre - magnetude 8,8 - 31 jennare 1906
  7. Tarramute de gl Cile de gl 2010 - magnetude 8,8 - 27 febbrare 2010
  8. Ísere Rat, Alaska - magnetude 8,7 - 4 febbrare 1965
  9. Sumatra, Indenésia - magnetude 8,7 - 28 marz 2005
  10. Haiyuan, Cina - magnetude 8,6 - 16 deciémbr 1920
  11. Assam, Tibet - magnetude 8,6 - 15 aušt 1950
  12. Ísere Andreanof, Alaska - magnetude 8,6 - 9 marz 1957
  13. Reggione de Atacama, Cile - magnetude 8,5 - 11 neviémbr 1922
  14. Penísera de Kamchatka, Russia - magnetude 8,5 - 3 febbrare 1923
  15. Muare de Banda, Indenésia - magnetude 8,5 - 1 febbrare 1938
  16. Ísere Curile, Russia - magnetude 8,5 - 13 ottobbr 1963
  17. Giacarta, Indenésia - magnetude 8,5 - 12 settiémbr 2007
  18. Arequipa, Camana, Perù - magnetude 8,4 - 23 giugn 2001
  19. Cettà de gl Mèsseche, Mèsseche - magnetude 8,3 - 19 settiémbr 1985
  20. Ica, Perù - magnetude 8,0 - 15 aušt 2007