Caciòla

'A Wikipedia.
Vaje a: navigazione, truova
N'ata variante:
(nome differente)

Št'artícule è štate scritt a la manèra sudd-laziale - cominése. (Ertegrafía)
Caciòla
Prolećno cveće 3.JPG
Caciòla
Crassifecazzione scientìfeca
Dëminië Eukaryota
Regn Plantae
Dëvësion Magnoliophyta
Class Magnoliopsida
Sottëclass Dilleniidae
Órdënë Primulales
Famiglia Primulaceae
Jènërë Primula
Spèc Primula vulgaris
Nommenclatura binommiale
Primula vulgaris
Huds., 1762[1]
Nòmë chëmun

Caciòla

La Caciòla è n’èrva prènn e la famiglia e le Primulaceae, che scerisc a gl prengipie e la Primavéra.

Nome scendífeche[càgna | càgna surgente]

Primula vulgaris Huds., (Primula acaulis (L.) Hill, Primula grandiflora Lam.).[1]

Seštemáteca[càgna | càgna surgente]

La Caciòla ze tròva dénd a gl jènere Primula, gl quale tè cchiù o méne 500 spèce. Pure la famiglia d’addó ne vè (Primulaceae) è ròssa é tè 12 jènere (pure se ciért štediuse suó arrevate a ne descrive fin’a vindòtt), spase quasc ndutt énd a la zzòna tembrata boreale. Dase ca gl númmere e spèce è ruoss assá, quiss vè spartute pe trendasètt sezziune. La spèce e šte fuogl fa part e la sezzione Vernales carattrezzata da gl fatt ca tè frunn membranacee, ammatregliate é che ze reštrégnene sèmb e cchiù viérz la base, é ca gl sciuore tiéve sèmb ne pernucc.

Fòrma bielòggeca[càgna | càgna surgente]

Émecriptòfete reselate (che tè tutt quand le frunn ndèrra, a resétta). Èrva prènn razie a gl fatt ca tè ciért uocchie a cundatt che gl terréne d’addó cícciane le chiand nòve.

Descrezzione[càgna | càgna surgente]

Rádeca nghianata, corta, che ciért ròss rádeche secunnarie, senza fušchie. È áveta 8-15 cm.

La resétta

Le frunn fòrmane na resétta. Suó larie é dendate, attennate a la cima é reštrétt sott addó fòrmane na spèc’e scénna attòrn a gl pernucc; la part pe ngima è mbellosa, chélla e sott pelosa. Le frunn gione, tiéve gl late revetate é suó lòngh comm a gl sciuore; da ròss z’arráprene ndutt addeventènn quasc chiatt, allenghènnese pe ddu vòte.

Gl sciuore, che nen addórene quasce pe niènd, tiéve la forma e ne mmute é suó pertate da pernóccera ért o scacchiate, lanose, che náscene da la resétta (ogn sciuore tè gl pernucc sié). Sceríscene da febbrar’a maje.

La cròlla

Cálece che tubb e 3 X 10 mm é diénd a fòrma e sugghia. Cròlla ggiall-pálleda, sfemate d’arang alla vocca, che cingh lòbe é tubb e 13-20 mm.

La fòrmula e gl sciuore èngh: K (5), C (5), A 5, G (5) (súpere).

Gl frutt è na cápsela ovata, che z’arrape a luongh a luongh pe 5 diénd, é che tè ne muare semènda, vísceda é che carúnghela egliosa.

Variabbeletà[càgna | càgna surgente]

Dénd a la lišta jécch pessott suó nzegnate cèrt varietà é sottespèce (pò èss ca cèrt chiand nemmenate jécch sott puonn èss cunzederate, da ciért autore, senòneme de la spèce prengepale):

  • Primula vulgaris Huds. subsp. abchasica Soò
  • Primula vulgaris Huds. subsp. balearica (Willk.) Sm. & Forrest. (1928) : ze tròva ébbía a l’ Ísere Baléare; gl sciuore suó ghiangh.
  • Primula vulgaris Huds. subsp. calycantha (Cesati) Arcangeli (1882)
  • Primula vulgaris Huds. subsp. komarovii Soò
  • Primula vulgaris Huds. subsp. rubra (Sm.) Arcangeli (1882)
  • Primula vulgaris Huds. subsp. sibthorpii (Hoffmanns.) Sm. & Forrest. (1928) (senòneme = Primula sibthorpii Hoffmanns.) : ze tròva a gl Balcane é a l’ Asia; gl sciuore suó ròsa o rusc.
  • Primula vulgaris Huds. subsp. vulgaris : è la spèce cchiù spasa.
  • Primula vulgaris Huds. subsp. woronowii Soò
  • Primula vulgaris Huds. var. caulescens Koch

Íbbrede[càgna | càgna surgente]

A ssa lišta appriéss suó nzegnate ciért íbbrede ndèrspecífeche:

  • Primula ×anglica Pax in Engler & Prantl (1889) – Íbbrede fra: P. veris subsp. veris é P. vulgaris subsp. rubra
  • Primula ×austriaca Wettst. in A. Kerner (1866) – Íbbrede fra: P. veris subsp. canescens é P. vulgaris subsp. vulgaris
  • Primula ×bosniaca G. Beck ex Fiala (1893) – Íbbrede fra: P. veris subsp. suaveolens é P. vulgaris subsp. vulgaris
  • Primula ×digenea A. Kerner (1875) – Íbbrede fra: P. elatior subsp. elatior é P. vulgaris subsp. vulgaris
  • Primula ×polyantha Miller (1768) – Íbbrede fra: P. veris subsp. veris é P. vulgaris subsp. vulgaris
  • Primula ×ternovania A. Kerner (1869) – Íbbrede fra: P. vulgaris subsp. vulgaris é P. veris subsp. columnae

Senòneme[càgna | càgna surgente]

La caciòla è tenute tanda de chigl nome. Gl elèngh appriéss nzégna ciért senòneme cchiù addeprate:

  • Primula acaulis (L.) Hill. (1754)
  • Primula acaulis (L.) Hill. subsp. rubra (Sm.) O. Schwarz (1949) (senòneme = Primula vulgaris subsp. rubra)
  • Primula acaulis (L.) Hill. subsp. vulgaris (Hudson) O. Schwarz (1949) (senòneme = Primula vulgaris subsp. vulgaris)
  • Primula acaulis (L.) Hill. var. rubra Sm. in Sibth. & Sm. (1816) (senòneme = Primula vulgaris subsp. rubra)
  • Primula bicolor Rafin. (1810)
  • Primula breviscapa Clairv. (1811)
  • Primula calycina Mausksch in Kit., non Duby ex Gaudin
  • Primula grandiflora Lam. (1779)
  • Primula hybrida Schrank (1789)
  • Primula komarovii Lozinsk (1933) (senòneme = Primula vulgaris subsp. rubra)
  • Primula sibthorpii Hoffmanns. & Link (1824) (senòneme = Primula vulgaris subsp. rubra)
  • Primula silvestris Scop. (1771)
  • Primula uniflora C.C. Gmelin (1805)
  • Primula variabiliis Bast. (1812)
  • Primula veris var. acaulis L. (1753) basiòneme
  • Primula vernalis Salisb. (1796)

Spèce che l’arrassemégliane[càgna | càgna surgente]

Da gl pund de višta tassenòmeche, mméce, ssa spèce pare èss ne muare vecina a la Primula elatior pe la forma e gl cálece é gl chelore e la cròlla, a part ca ssa lútema chianda tè ne fušchie. Pignatti[2] íceca la Primula vulgaris ne vè da la Primula elatior òpp z’èss redutt chiane chiane gl fušchie. Nfatt višt da part ngima la ddu spèce z’arrassemégliane assá, peddecchiù, sèmb gl štéss Autore, ce dice ca cchiù de na spèce e Primula nen tiéve gl fušchie (specialmènd a l’Asia addó ze tròva la cchiuppart e sse chiand). Esišt pure la variand Primula vulgaris var. caulescens Koch ch’appund tè ne fušchie.
Na chianda che z’arrasseméglia comm forma ma che na cròlla roscia (o purpurea) è la spèce Primula sibthorpii Hoffmgg., che prò nen ze tròva a l’ Etalia a gl štate salváteche (ne vè da l'Asia Menore é Cáucase). Ciért betánece la cunzíderane prò na varietà e la spèce descritta ngòpp'a sse fuogl.

Štòria e gl nome[càgna | càgna surgente]

Gl nome “Primula” ne vè faštima da gl latine primus.

A gl prengipie e gl Renascemiénd sse tèrmene nzegnava qualungue sciuore che sceréss appéna gl mmiérn fenéva, presèmbie allescì ze chiamava la Bellis perennis. Dòpp prò gl segnefecate ze reštregnètt comm nome specífeche a la chianda e šte fuogl, é comm nome e gl jènere sane sane dénd a le lébbra e betáneca.

Dénd a la letteratura scendífeca, une e gl prime betánece a addeprà gl nome Primula pe sse sciuore fòtt P.A. Matthioli (1500 – 1577), mmiédeche é betáneche e Siena, famuse p’avé fatt ciért študie ngim’a Dioscoride, é p’avé scritt una e le prime òpre betáneche medèrn.

Nome addeprate pure a gl XVII sècule da gl betáneche frangése Joseph Pitton de Tournefort (5 giugn 1656 — 28 deciémbr 1708) a gl quale de sòlete ze rechenosc la fendazione de sse jènere.

Gl tèrmene specífeche vulgaris è štate scegliute pecché è na chianda spasa a ne muare e víe.

Andó ze tròva[càgna | càgna surgente]

È na chianda aurepéa-caucáseca.

Ze tròva dénd a gl prátera, cand cand gl bòsch d'álbere spegliand, pe gl trattora, gl favite, cercuite, carpenite, da 0 a 2000 m. n.l.m. Ze pò trevà pure luongh luongh gl ríe.

A l’Etalia merediunale é a la Secilia ze tròva ébbía ngòpp’a la mendagna.

Use[càgna | càgna surgente]

Cucina[càgna | càgna surgente]

Le frunn gione e gl sciuore ze puonn magnà a la nzalata. Suó bòne pur’alléss, a le menèštr, le frettate, repassat’a la fressora é dénd a le pizz rechiéne.

Le rádeche sécch (pure le frunn é gl sciuore) puonn èss addeprate pe mbrefemà vine, birr é decòtt.

A cèrt part z’addòprane gl sciuore pe fà la chembettura.

Mmedecina[càgna | càgna surgente]

Le rádeche, le frunn é gl sciuore ammellate dénd a l'acqua calla suó bòne condr a la toss é condr a la nguštia.

Fetegrafíe[càgna | càgna surgente]

Lébbra[càgna | càgna surgente]

  • Sandro Pignatti. Flora d'Italia Volume secondo. Bologna, Edagricole, 1982. 268
  • T.G. Tutin, V.H. Heywood et alii. Flora Europea. Cambridge University Press, 1976.
  • Severino Viola. Piante Medicinali e Velenose della Flora Italiana.
  • Wolfgang Lippert Dieter Podlech. Fiori . TN Tuttonatura, 1980 .
  • Maria Teresa della Beffa. Fiori di campo . Novara, Istituto Geografico De Agostini, 2002 .
  • AA.VV.. Flora Alpina. Volume primo. Bologna, Zanichelli, 2004.
  • Alfio Musmarra. Dizionario di botanica. Bologna, Edagricole.
  • Giacomo Nicolini. Enciclopedia Botanica Motta. Volume terzo . Milano, Federico Motta Editore, 1960.

Jond e fòre[càgna | càgna surgente]

Fond[càgna | càgna surgente]

Ss’artícule ne vè mbart da gl artícule currespennènd e la wikipèdia pe taliane.

Annetaziune[càgna | càgna surgente]

  1. 1,0 1,1 R. K. Brummitt, R. D. Meikle: The correct Latin names for the primrose and the oxlip, Primula vulgaris Hudson and P. elatior (L.) Hill. Watsonia. 19-3. pp.181–184, 1969
  2. Sandro Pignatti. Flora d'Italia. Bologna, Edagricole, 1982.