Crášteca

'A Wikipedia.
Vaje a: navigazione, truova
N'ata variante:
(nome differente)

Št'artícule è štate scritt a la manèra sudd-laziale - cominése. (Ertegrafía)
Crášteca
Lanius collurio 5.jpg
Lanius collurio
Crassifecazzione scientìfeca
Dëminië Eukaryota
Regn Animalia
Sottërègn Eumetazoa
Superphylum Deuterostomia
Phylum Chordata
Subphylum Vertebrata
Infraphylum Gnathostomata
Superclass Tetrapoda
Class Aves
Sottëclass Neornithes
Superórdënë Neognathae
Órdënë Passeriformes
Famiglia Laniidae
Jènërë Lanius
Spèc ''L. collurio''
Nommenclatura binommiale
Lanius collurio
Linnée, 1758

La crášteca (Lanius collurio Linnée, 1758) è ne cegliucc passereform de la famiglia Laniidae.

Descrezzione[càgna | càgna surgente]

La crášteca è lònga cchiù o méne 18 cm, é pésa ‘m mèdia 35 g, tè gl cuorp rusc-brune a part pe ngima é ghiangh-resate ngim’a la panza. La còccia é la schina suo de chelore grigg-ardèsia. La coda è néra che gl late ghiangh. Gl cape de chelore chiare tè na fascia néra ch’attravèrza gl uocchie, ma sule a gl máscure.

Addó ze tròva[càgna | càgna surgente]

A l’Etalia, salve ca a gl Salènd é a la Secilia, ze tròva dappettutt vecin’a le cámbera é a le sélv. Nedífeca quasce a tutta l’Euròpa, l’Asia é l’Áfreca e gl Nòrd, trann ca a le reggiune cchiù settendrienale.

Che magna[càgna | càgna surgente]

Cegliucc carnacchiare, tè gl mòde de fà típece de la famiglia séa, nfatt magna nziétt, ma pure mammífere peccerigl, icèrt é ranòcchie. Comm quasce tutt le crášteche tè l’abbetúdene de nfelà la prèda a le spine de gl ruve.

Repredezzione[càgna | càgna surgente]

La crášteca nen rembonn gl nide ávet’assá miés’a le fratt. La jeccata è de 4 a 6 òva.

Štate de cunzervazione[càgna | càgna surgente]

Le pepelaziune štav’a calà. Comm pe tutt quand le crášteche, ze tratta de na spècie che nen ze pò caccià ‘m base a quéll che dice la légg 157/92.

Variand dialettale cominése[càgna | càgna surgente]