Mèlfa

'A Wikipedia.
Varianti esistenti: Melfa (Napulitano) -

Artícule scritte 'n
sud-laziale/cominése

Gl sciume Mèlfa vecin’a Pescenisch
Schèma de gl uaccile idregráfeche Lire-Garegliane

Gl Mèlfa è ne sciume de gl Lazie, affluènd e mane manga de gl Lire, addó ze jètta dòpp ne cammine de cchiù o méne 40 km.

Gl curz[cagna | cagna surgente]

Èsc da ne merrone calcaree de la Vall e Cannite, a 1.020 m n.l.m., dénd a gl late laziale de gl Parch naziunale de gl Abruzz, Lazie e Mulise sott a gl Massicc de la Méta, dénd a gl tretòrie de Settefrate.

La fond, da gl tiémb andich, è seggètta a devezione pepelare é ngim’a éssa esíštene tand fattariégl.

Dòpp n’affilata de báuz e zumb, attravèrza la Vall e Comine (Pescenisch, Atini- addó recève a mane manga l’acque de gl ríe Mellarine- Casaláttece é Casaluiére). Dòpp Casaluiére scorr pe 15 km mmiés'a ne canalone prefunn cavate dénd a la prepáin de gl Mond Cáir, a la fine de gl quale rarriva la vall de gl sciume Lire, addó ze jètta vecine a Roccasécca.

Gl nome[cagna | cagna surgente]

Gl Mèlfa è recurdate da Štrabone che gl chiama "ruoss sciume" vecine a la ròssa cettà d’Aquine.

Nen ze sa bbuone d’andó ne vè gl nome. Ciért gl ave cullegate a Méfete, ddéa itáleca che tè ne cult asseciate che acque de sciume o de lache, ciért vòte pure zelfuree. Št’epòtese è nata da gl fatt che, a gl 1958 vecine a gl Sanduarie de Cannite, a na part chiamata Capedacqua, pruopria sott a la fond fúrene trevate riéšt e ne témbie de Méfete; prò sse cullegamiénd nen pare currètt pe la lenguíšteca štòreca. A ciért ate part esíštene nome che chendúcene a la štéssa rádeca, comm a la frazzione Mèlf a Pendecuorv, le cettà de Mélf é Melfétta (a gl tiémb andiche Melficta) é faštima pure Amalfi; a la Lucania trevame pure gl idròneme Melpes. Ne vè faštima da ne tèma no Inneuropèe *mélp/mélf e *malp/malf (gl quale faštima vò dice: sprefunn), che gl spuštamiénd de la p a f che ze rescondra pure a gl etrusch.

Lébbra[cagna | cagna surgente]

  • Dezzienarie de tepenemášteca. Terine. Utet, 1992 e 1997.
  • Lazie. Roma: Milano: Touring Editore, c2005. (La Biblietèca de Repubblica. L'Etalia; 14) [Edezione a cura de Repubblica ngim'a la cungessione de gl T.C.I.], p. 666.

Jond e fòre[cagna | cagna surgente]