Nèspele

'A Wikipedia.
Vaje a: navigazione, truova
Št'artícule è štate scritt a la manèra sudd-laziale - cominése. (Ertegrafía)
Variante: Wikipedia-favicon.png Nèspele (Lazzio) -  ;
N'ata variante:
(nome differente)

Nèspele
Medlar pomes and leaves.jpg
Nèspele (frunn é frutt)
Crassifecazzione scientìfeca
Dëminië Eukaryota
Regn Plantae
Dëvësion Magnoliophyta
Class Magnoliopsida
Órdënë Rosales
Famiglia Rosaceae
Jènërë Mespilus
Spèc Mespilus germanica
Nommenclatura binommiale
Mespilus germanica
L., 1753
Nòmë chëmun

Nèspele

Gl nèspele (Mespilus germanica) appartè a la famiglia de le Rosaceae é nen ze téa chenfonn che gl Nèspele de gl Giappone o Eriobotrya japonica che pure èssènn de la štéssa famiglia, è na chianda assá devèrza é nen è reggenaria de le part nòštr.

Variand dialettale cominése[càgna | càgna surgente]

Chianda: nèspele, pl. niéspele (Casaluiére); nuèspele, pl. niéspele Atini.

Frutt: nèspela, pl. nèspele (Casaluiére, Atini); niéspela, pl. niéspele (Galleniare); néispra, pl. néispr (Sand Renate);

Nome[càgna | càgna surgente]

Gl nome scendífeche ne vè da le latine mespilum, da le grèche andiche mespilon, chembuošt da mesos é pilos “palla”, pe la forma tonna de gl frutt.

Descrezzione[càgna | càgna surgente]

Sciuore.

Gl nèspele è n’álbere mèdie ruoss (fin’a 4–5 mètre d’avetézza) spiss cchiù larie che ávete, gl viérn ze spòglia de le frunn.

Gl sciuore ermafredite, de chelore ghiangh asselute, suó sémplece, a cingh pètale; la scerita ch’è assá bèlla é che trica ne ccone (a gl mése de maje), vè dòpp che le frunn ave cacciate.

Gl frutt suó melèll peccerèll (2-2,5 cm de diámmetre), che na scòrza no liscia de chelore marrone chiare, spiss chepèrta da na pelama fina fina.

Addó ze tròva[càgna | càgna surgente]

Álbere de Nèspele (Mespilus germanica)

È spase a l’Auròpa merediunale (fin’a la Germania é a gl Bèlg) é a l'Asia Menore é cendrale (Turchia, Cáucase, Iran, Iraq, Turchméneštan), é pe ciért betánnece ne petéss menì pruopria da lòche.
Ze tròva a l'Etalia settendriunale, da gl Piemond a gl Vènete, da gl Trendine a la Tescana.
È assá spase a l’Etalia merediunale: mmòde parteculare m’Puglia ze ne tròvane paricchie álbere é a gl paise cchiù peccerigl vè cheltevate dénd a gl uort de casa.

Štòria[càgna | càgna surgente]

Pure se gl nome de la spèce èngh germanica, gl nèspele nen vè da la Germania, ma da l’Asia Menore addó è cheltevate da gl ann 1000 p.C.
Fòtt pertate a l’Auròpa da gl Romane é fa part de le spèce racchemmannate da Carlemagn dénd a gl capitelare De Villis.

Use[càgna | càgna surgente]

Légn[càgna | càgna surgente]

Gl légn de nèspele z’addòpra pe fà mánece. È pesand é ze nen ze spacca.

Frutt[càgna | càgna surgente]

Le nèspele remánene tošt é alláppane fin’a la fine de gl autunn quann, na vòta còte é lassate a ammescià ngòpp’a la paglia é a ne pòšt vendrate, ze puonn chenzemà (gl chelore sié cagna a marrone cupe).
Nfatt, gl cagnamiénd nzemáteche scangèlla gl sapore ácede é allappuse de gl frutt é sciògl la carn; sulamènd allora ze puonn magnà crude (teglènn gl pernucc é ciuccènn la carn líqueda) pure se la pèll tòsta é l’òssa che tiéve dénd dave ne ccone faštidie.
Ze ne fave pure ne lequore doce é buone, da véve che bescuott renghite de chembettura.

Cheltevazione[càgna | càgna surgente]

Ssa spèce ne’rechiède na tèrra ricca ma ne’gl piace quann chéssa è truopp úmmeda. Le fridd fin’a 20° C ne l’arrevina, prò gl frutt ne puonn patì pecché tiéve besògn de call pe ze materà.
Gl nèspele ze cheltiva cchiù spiss a pèdeca bassa (1,20 - 1,50 m). Gl pòrtannéštera suó gl pire frangh, gl mire chetogn, gl sòrvele de mendagna (Sorbus aucuparia) o gl spine ghiangh (Crataegus monogyna). Pare ca gl nniéšt rrèsc mègl ngòpp’a sse lúteme ca ngòpp’a gl nèspele štéss.
Ne’gl piace a èss petate tutt gl ann pecché tè sule ne sciuore mbonda d’ogn ramitt gione; petà fà pèrd la còta ngim’a quigl ramitt. Na pelezia ogn diéc’ann avašta.
Gl nèspele è senzíbbele a gl còlp de fuoche battéreche (Erwinia amylovora).
Esíštene cúltivar selezienate che tiéve frutt ne ccone cchiù ruoss é cchiù saprite.

Prepajazione[càgna | càgna surgente]

La scòrza de gl uesseciégl è tòšta é nen permétt tand a le seménd de ceccià; pe la fà addenvendà cchiù tènnera ze tenerrà a fà na rengheppatura che durerà alméne ddu vernate.
Gl prepajature prefessieništ ammòllane ss’uesseciégl puoche tiémb dénd a gl ácede zelfúreche pe fall ceccià cchiù lèšt. Gl delettand puonn ndaccà ne ccone la scòrza marrone é puó ammellà gl uesseciégl da òtt a diéce juorn dénd a l’acqua. Cícciane gl mése appriéss a la sémmena. Le chiand nòve, prò, nen sarave sòcc a gl cúltevar